Aquesta és l’emergència climàtica del Consell de Mallorca

L’obra de construcció de la megarotonda de 5 hectàrees de superfície que s’executa a l’autopista de Campos no té estudi d’impacte ambiental.

En plena setmana de lluita contra el canvi climàtic i per la mobilitat sostenible el Consell segueix impulsant un model destructor del territori.

Aquests dies avancen a bon ritme les obres del doble enllaç i la via connectora que ha d’unir les dues vies de servei de l’autopista de Llucmajor a Campos. Aquesta obra, de més de 250 metres d’amplada ocuparà uns 50.000 metres quadrats (5 ha) i desfigurarà irreversiblement un dels racons més hermosos de la carretera entre Campos i Llucmajor: el pinaret d’en Puigcerver. La infraestructura s’executa sobre un entorn en què existeixen -o existien fins ara mateix- elements de gran valor antropològic , històric i cultural (barraques, un safareig i una cova d’habitació ocupada fins després de la Guerra Civil).

Aquest monstruós pop d’asfalt i formigó és un dels elements més desmesurats i més innecessaris del projecte d’autopista en construcció.

La Plataforma Antiautopista hem considerat convenient documentar aquesta destrucció1 i informar-ne l’opinió pública després que, la setmana passada2, la presidenta del Consell Catalina Cladera (PSOE) i els seus consellers de Territori i Medi Ambient, Ivan Sevillano i aurora Ribot (Podem), desoïssin amb arrogància la nostra justificada súplica perquè paralitzassin, almenys, aquesta inútil part de la inservible obra de l’autopista de Llucmajor a Campos (que, en conjunt, devasta més de 50ha de valuós sòl agrícola ).

Una obra de 5ha sense estudi d’impacte ambiental

L’afer és especialment greu perquè aquesta enorme infrastructura (ocupa l’equivalent a cinc camps de futbol) s’ executa en un terreny paisatgísticament valuós i sense el preceptiu estudi d’impacte ambiental . Aquesta greu irregularitat podria invalidar tot l’expedient i, des de la Plataforma Antiautopista, s’ha exigit en reiterades ocasions al conseller de Carreteres Ivan Sevillano (Podem) la paralització de l’obra. El Consell s’ha negat reiteradament a atendre aquesta petició (la darrera, a la reunió de la setmana passada) per la qual cosa la Plataforma estudia accions legals en defensa del patrimoni comú dels mallorquins (paisatge, patrimoni i medi ambient) davant una administració que ignora les seves obligacions més elementals.

L’estudi d’impacte ambiental (EIA) del projecte en execució és estrictament el que es va aprovar sota el govern del PP en la legislatura 2011-2015 i no es correspon a una obra que, en aquest tram, ha patit una modificació substancial (ha passat de 50 a 250 metres d’amplada). Per afegitó, el 2014, MÉS per Mallorca, que avui avala i impulsa el projecte, considerà aquest estudi d’impacte ambiental (EIA) com a “molt deficient” i “mancat de tota credibilitat”3: En canvi, el juny de 2017, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB)4, presidida per l’ecosobiranista Antoni Alorda, donà per bo l’EIA que tres anys abans MÉS considerava “mancat de tota credibilitat” i ratificà la modificació del projecte sense sol·licitar un nou estudi d’impacte. La decisió de la CMAIB és incomprensible perquè, en el tram que avui ens ocupa, d’alt valor paisatgístic, el nou projecte multiplicava per cinc l’amplada i l’impacte de la proposta dissenyada pel PP en incloure la via connectora, el pas subterrani i el doble enllaç que ara s’executen i que no existien en la proposta del PP. Per tant, aquest doble enllaç, tot i el seu impacte, s’executa sense EIA.

Aquesta greu irregularitat , impulsada, executada i mantinguda pels responsables del pacte tripartit que governa el Consell des de 2015, deixa en indefensió no només els drets de la ciutadania -que té la potestat de conèixer i valorar els impactes del projecte, i dret a un període d’al·legacions- sinó la protecció efectiva del medi ambient, el paisatge i el patrimoni.

Una obra innecessària, cara i del tot prescindible: una simple rotonda faria el mateix servei

L’execució d’aquest doble enllaç és doblement escandalosa, no només perquè està mancada dels mínims estudis exigibles per garantir l’efectiva protecció del medi (un EIA que es correspongui a la realitat), sinó perquè és estrictament i demostradament innecessària . En primer lloc perquè no hi ha cap població ni cap nucli habitat al nord ni al sud de la via, ni cap carretera transversal, que justifiquin un enllaç d’aquestes dimensions; en segon lloc perquè no existeix la necessitat de canviar de sentit en un trajecte tan curt (falten menys de 4 quilòmetres per a la següent rotonda); i en tercer lloc perquè les vies de servei annexes al suposat “desdoblament” són de doble sentit (de fet, són de les mateixes dimensions que la carretera actual (amb un aforament de 20.000 vehicles diaris!). Per acabar, en el cas hipotètic que es consideràs imprescindible connectar les dues vies de servei entre si i fer possible el canvi de sentit dels vehicles en trajecte, n’hi hauria prou d’executar una rotonda al mateix nivell, de dimensions ordinàries, com les que existeixen a diverses interseccions de la carretera de Manacor. D’aquesta manera s’aconsegueix el mateix efecte (la connectivitat dels dos vials de servei i la possibilitat del canvi de sentit) amb un impacte cinc vegades menor .

L’única justificació d’aquesta obra és l’evident voluntat dels seus dissenyadors de donar a tota la infraestructura el caràcter de via ràpida (això és, d’autopista) i de permetre una velocitat constant de 100 km/h o superior. Qualsevol pretensió de considerar aquesta obra una “carretera desdoblada” o fins i tot una “carretera desdoblada amb vials de servei” cau pel seu pes davant l’evidència d’aquest nus: no ens trobam davant una carretera com la de Manacor sinó davant un tram més de l’autopista del Llevant impulsada per Jaume Matas i contra la qual es manifestaren desenes de milers de mallorquins..

És lamentable que mentre el Govern de les Illes Balears preveu en el seu Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSMIB) possibilitats alternatives a l’autopista com són els vials 2+1 (pàg. 210 del PDSMIB)5 el Consell executi una obra de dimensions continentals i pròpia dels anys més salvatges del desenvolupisme del segle passat.

Una obra incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic

Que tot això succeeixi mentre el partit que avui s’encasella en la defensa a ultrança d’aquest doble nus connector i de l’autopista (Podem) té el coratge de presentar 5 Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Memòria. Aprovació inicial 16 de juny de 2018.

Disponible en línia Mocions per a l’Emergència Climàtica (la darrera, a Felanitx) no 6 és tan sols un insult a la intel·ligència dels ciutadans, sinó un sarcasme intolerable i una irresponsabilitat manifesta.

El transport privat en automòbils és un dels majors contribuents al canvi climàtic, i la construcció de megainfraestructures n’és un altre . La pretensió d’alguns partits de sumar-se a la lluita contra el canvi climàtic mentre contribueixen directament i a diari a la devastació d’aquesta illa i del planeta es una contradicció insuportable que els moviments ecologistes estam obligats a denunciar. Fer servir la creixent consciència ambiental amb finalitats electoralistes, o de neteja de la pròpia imatge, mentre se continua compromès activament amb el model de la destrucció només pot qualificar-se en els termes més durs i més severs.

Els vehicles automòbils són uns del majors contribuents al canvi climàtic i l’escalfament global. El mateix Parlament Europeu (poc sospitós de radicalitat ecologista) estableix que el transport contribueix al 30% de les emissions de CO 2 de la Unió. I d’aquest 30% el 72% es deu al transport per carretera7. És la Unió Europea la que, en el marc dels acords de París, s’ha compromès a reduir les emissions en el transport al 60% de les emissions de 1990 (!). Ho repetim: pràcticament a la meitat de les que hi havia en els anys 80 . Aquest objectiu, irrenunciable i vinculat al compliment dels Acords de París, és del tot incompatible amb la construcció de més i més infraestructures que l’únic que promouen és un increment, cada vegada major, de la mobilitat motoritzada i del transport privat8.

No es tracta només dels automòbils: el negoci de les grans infraestructures és un altre contribuent major al canvi climàtic. D’acord amb un estudi del prestigiós Royal Institute of International Affairs (Chatham House) només el ciment suposa el 8% de les emissions mundials de C029. Això és més del triple de les emissions de l’aviació comercial (2,5%) l’equivalent a les emissions de tot el sector turístic mundial (8%)10 i una xifra no allunyada de les aportacions del conjunt de l’agronegoci global (12%).

Per tant, és un escàndol pretendre posar-se darrere de la pancarta de l’Emergència Climàtica, o promoure una setmana europea de la mobilitat sostenible11, des d’una institució (el Consell de Mallorca) i uns partits que han convertit en la prioritat de les sevesactuacions el foment de l’ús de l’automòbil i el negoci de les grans infraestructures , que són dos dels principals contribuents a la catàstrofe climàtica global .

Les generacions futures prendran nota d’aquesta hipocresia. Mentre els seus dirigents s’emboliquen amb la pancarta verda i fan al·legats inflamats d’ecofeminisme, la realitat ésque, en la darrera legislatura, el Consell de Mallorca ha impulsat obres viàries per valor de 200 milions d’euros . I, en aquesta legislatura, les prioritat continuen essent les mateixes: a la gratuïtat del túnel de Sóller, l’autopista de Campos, la descomunal variant d’Algaida, la salvatge ampliació de la carretera de Moscari o l’accés a Lloseta per l’autopista, succeiran les noves agressions contra el paisatge de Mallorca i el clima global que el Consell ja té en cartera: la variant d’Inca, la brutal proposta d’ampliació de la carretera de Llucmajor a Algaida o la construcció d’aparcaments dissuasoris a l’entrada dels pobles per facilitar, encara més, l’ús del cotxe privat com a principal vector de la mobilitat a Mallorca.

Aquesta és l’emergència cimàtica del Consell: asfalt, ciment i automòbils. Aquesta és la seva mobilitat sostenible.