EL GOVERN APROVA CONCEDIR A JOAN VENY I CLAR LA MEDALLA D’OR
El Consell de Govern, a proposta de la Presidència, ha aprovat l’acord pel qual es concedeix la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a Joan Veny i Clar de Campos
Joan Veny i Clar, en reconeixement a la tasca desenvolupada així com als mèrits assolits al llarg d’una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 17/02/2017 - 01:51:00
Joan Veny i Clar, nascut a Campos l’any 1932, és doctor en filosofia i lletres i catedràtic emèrit de dialectologia catalana de la Universitat de Barcelona. És membre numerari de la Secció Filològica.

Consell de Govern: EL GOVERN APROVA CONCEDIR A JOAN VENY I CLAR LA MEDALLA D’OR DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS. Es reconeixen la tasca i els mèrits assolits en una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística. La institució de la Medalla d’Or és la més alta distinció que concedeix el Govern a persones físiques o jurídiques. El Consell de Govern, a proposta de la Presidència, ha aprovat l’acord pel qual es concedeix la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a Joan Veny i Clar, en reconeixement a la tasca desenvolupada així com als mèrits assolits al llarg d’una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística.

La institució de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva, per les persones físiques o jurídiques que s’han distingit per la seva trajectòria personal o professional en defensa, promoció o foment de les institucions i dels interessos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la labor de les quals ha tingut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears.

La institució de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva.

Joan Veny i Clar, nascut a Campos l’any 1932, és doctor en filosofia i lletres i catedràtic emèrit de dialectologia catalana de la Universitat de Barcelona. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de l’Académie des Langues Dialectales, membre de l’Estudi General Lul·lià de Palma i membre d’honor de la Societé de Linguistique Romane. Ha estat director de la Secció de Llengua del Centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans; president del Consell Superior del TERMCAT; vocal, vicepresident i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i director, juntament amb Antoni M. Badia Margarit, de la revista Estudis Romànics.

Ha dedicat la seva tasca investigadora especialment a l’estudi i la recerca de la variació lingüística, amb una gran contribució a l’etimologia del lèxic de la llengua catalana, i ha estat reconegut com una personalitat de prestigi en l’àmbit de la filologia romànica. La seva activitat s’ha desenvolupat, principalment, en el marc de la geolingüística. Col·laborador des del 1954 de l’Atles Lingüístic del Domini Català, en va ser responsable des del 1964 i, actualment, és codirector de la publicació, amb Lídia Pons —set volums des del 2001, encara en curs. També és l’autor del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, amb quatre volums apareguts. A més, va coordinar l’equip encarregat de les enquestes catalanes per al Léxico de los marineros peninsulares; ha participat, també, en l’Atlas linguistique des Côtes de l’Arc Nord-occidental de la Méditerranée i és el director de l’Atlas Linguistique Roman.

Ha fet importants contribucions en l’àmbit de l’onomàstica i ha estat el promotor i el primer director del projecte «Scripta», recopilació de texts catalans de totes les èpoques històriques i de totes les àrees dialectals. És l’autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Els parlars catalans, Mots d’ahir i mots d’avui, Aproximació al dialecte eivissenc, Escriptura i oralitat a Mallorca o Perfils lingüístics balears, i també és autor de mes de quatre-cents articles.

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals cal esmentar el Premi Sanchis Guarner a la unitat de la llengua (1986), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear (1997), la medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), la distinció l’Espigolera de l’Ajuntament de Llucmajor (2005), el nomenament com a doctor honoris causa de la Universitat de València (2008), el Premi Diario de Mallorca (2008), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009), el Premi Jaume d’Urgell (2012), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013), el nomenament com a soci d’honor i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015), i va ser nomenat fill il·lustre de la seva localitat, Campos, l’any 2006.

EL GOVERN APROVA LA CONCESSIÓ DELS PREMIS RAMON LLULL 2017. Marcus Cooper Walz. Esportista resident des del 2001 a les Illes Balears, Marcus Cooper Walz s’ha format en piragüisme en aquesta comunitat, al Reial Club Nàutic de Portopetro. Amb una trajectòria esportiva que s’inicià l’any 2007 amb un curset d’estiu, ha anat desenvolupant la seva afició i la seva capacitat en el món del piragüisme, la qual cosa l’ha dut a aconseguir, l’any 2016, sols nou anys després d’haver començat la seva formació i la seva carrera com a piragüista d’elit, la medalla d’or en la modalitat de caiac K-1 1.000 m en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

En menys d’un any des del seu inici, ja va ser, a 13 anys, el subcampió infantil de la Copa Balear de Promoció de 2008. El 2009 aconseguí el campionat d’Espanya en la categoria cadet K-2, i el 2010, el bronze. El 2011, i tan sols amb 17 anys, l’equip en el qual s’integrava es proclamà campió del món júnior de piragüisme en la modalitat de K-4 1.000 m, gràcies a la qual cosa esdevingué el primer palista de les Illes Balears a assolir un campionat del món.

Posteriorment, ha obtingut el campionat d’Europa júnior en K-1, el 2012; el campionat del món júnior i sub-23 en la categoria K-4 i el bronze al Mundial absolut de Moscou en K-1 500 m, el 2014, així com la plata en els Campionats del món de Milà en K-2, el 2015. El seu or olímpic a Rio 2016 és una nova constatació que les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més esportistes d’alt nivell per metre quadrat. Marcus Cooper Walz ha fet una part de la seva formació en el programa de piragüisme del Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears. 

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado