Va nàixer a Badajoz i amb vint anys va venir a Mallorca a cercar feina
Malalt sense recursos a l'Alberg de Manacor, Julián és un home de cinquanta-u any, amb una aparença de bondat i fragilitat amb una malaltia crònica esperant un trasplantament de ronyó
Des del juliol en Julián ja va tres vegades per setmana a diàlisi i espera a què el cridin per trasplantar-li el ronyó, se sent acollit i apreciat a l'alberg de Manacor. "Jo a la Fundació Trobada he trobat amistat..
AGENCIA MANACORNOTICIAS 02/12/2017 - 07:43:00
Al llarg d'aquests anys s'ha integrat totalment amb la cultura mallorquina. Ha treballat de picapedrer, cuiner i jardiner; però els darrers anys, els ronyons li començaren a donar problemes i no ha pogut continuar.

Malalt sense recursos a l'Alberg de Manacor. En Julián és un home de cinquanta-u any, amb una aparença de bondat i fragilitat. Un dia va arribar a l'lberg de Manacor, que pertany a la Xarxa d'inclusió social de l'IMAS, amb una malaltia crònica esperant anar a diàlisi i un trasplantament de ronyó. Va nàixer a Badajoz i amb vint anys va venir a Mallorca a cercar feina amb tots els seus germans.

Al llarg d'aquests anys s'ha integrat totalment amb la cultura mallorquina. Ha treballat de picapedrer, cuiner i jardiner; però els darrers anys, els ronyons li començaren a donar problemes i no ha pogut continuar fent feina. Acabades totes les prestacions i ajudes que li corresponien, es trobava sense doblers, sense casa i sense família. I l'única solució era entrar a un alberg de persones sense recursos.

Per mi, estar a l'alberg m'ha salvat la vida! I vull donar públicament les gràcies per tot el que fan per mi.". El nostre protagonista ha millorat la seva salut i encara el futur amb més optimisme..

"Vaig venir a Mallorca només acabar la mili perquè aquí hi havia molta feina i hi eren tots els meus germans. Vaig viure a Felanitx mentre feia de picapedrer, però no m'he casat i no tinc fills. Tot anava bé fins que els ronyons varen començar a fallar i a donar-me problemes: insuficiència renal. En uns anys, com que no treballava, ho vaig perdre tot: casa llogada, alimentació adequada, doblers ... Al final vivia en una casa que em deixaven a foravila, sense llum i seguretat. La meva vida es va tornar un desastre!".

Des del juliol en Julián ja va tres vegades per setmana a diàlisi i espera a què el cridin per trasplantar-li el ronyó, se sent acollit i apreciat a l'alberg de Manacor. "Jo a la Fundació Trobada he trobat amistat, acollida i ajuda. Hi ha unes comoditats bones, companyonia i bon menjar. M'han rebut molt bé. Ja que quan et trobes que estàs al carrer, és una sensació horrible i molt dolenta. Per mi, estar a l'alberg m'ha salvat la vida! I vull donar públicament les gràcies per tot el que fan per mi.". El nostre protagonista ha millorat la seva salut i encara el futur amb més optimisme, esperant que un dia li facin el trasplantament i ell pugui refer la vida vivint com un ciutadà amb uns recursos econòmics suficients.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado