"Vivim amb la il·lusió de que, si ens toca la "Primitiva", comprarem un de tants edificis sense acabar que hi ha a Manacor". Avui entrevistem a C. de 58 anys. Va néixer a Granada i la família vingué a Mallorca, en aquest cas a Felanitx, com moltes persones els anys 60 i 70 del segle passat para intentar millorar el nivell econòmic i les condicions de vida.

“Si bé vaig estudiar fins als 18 anys la formació rebuda no em donar més que per treballar alguns anys a una fàbrica d’embotits y posteriorment a hostaleria arranjant les habitacions del hostes “– diu l’entrevistada- Té dos germans: un major que ella de 61 anys i l‘altre menor que en té 53 i amb el quals no hi té cap relació.

“Amb una primera relació sentimental he tingut tres fills: un de 40 anys i dues filles de 38 i 32 anys. Aquests tres fills m’han donat 9 nets, alguns del quals ni tan sols conec” - afegeix amb tristesa-. Rere el fracàs d'aquesta primer relació, inicià una segona amb una home maltractador que li pegava ocasionant-li lesions greus al braç esquer i a les cames, que li han produït seqüeles amb reducció de la mobilitat del braç i obligada anar amb cadira de rodes.

Després de la separació necessària i el maltractador esser l'expulsat de l'illa de Mallorca, ha viscut molts anys amb son pare i sa mare que l'acolliren. Dissortadament sa mare morí fa un any i posteriorment visqué uns mesos amb la seva filla petita, que té quatre fills.

"La manca d'espai a l'habitatge de la filla i sobre tot les desavinences i les fortes discussions provocà una atmosfera irrespirable. Finalment el gendre em llançà fora de casa. Vaig dormir alguns dies al carrer fins que l'assistenta social em recollí i traslladà en taxi fins a Porto-colom, on hi vaig romandre a un habitatge durant una setmana i després em dugueren a Manacor"-li cauen les llàgrimes-.

El dolors constants als braç i les cames no la deixen viure. Pren un medicament cada 8 hores que no li calma el dolors. Quasi no dorm en la nit i s'aixeca per anar al bany aferrant-se als barrerons dels llits, la porta i allà on pot perquè les cames no li aguanten. No més dorm quan el cos es rendeix.

"Estic molt contenta d'esser a l'Alberg perquè em tracten exquisidament i tinc un agraïment impagable a "Antonio" que em du amb la cadira de rodes a passejar, a prendre un cafè i jugar a la "Primitiva" a mitges; tenim la il·lusió que si ens toca comprarem un de tants edificis en buc que hi ha a Manacor i que necessiten acabar, perquè no vull anar a una residència". -comenta amb un somriure.

Periòdicament rep la visita de la seva filla petita, que és amb l'única família que té relació i que fa no més un mes i mig que ha tingut el quart fill. Tant de bo que li toqués "la Primitiva" perquè segur que serà terriblement difícil trobar una persona que ho pogui necessitar més que ella. L'Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que consta d'acolliment temporal nocturn i centre de dia, i que ho gestiona la Fundació Trobada.