Explicació de RuraliTal.......RuraliTal neix com el primer think tank rural de les Illes Balears amb la voluntat de crear un espai estable de pensament, recerca i proposta política i ètica des del territori. El projecte sorgeix de la convicció que els grans debats contemporanis — democràcia, drets humans, justícia social, transició digital i climàtica— no poden quedar restringits als grans centres de poder, sinó que també han de construir-se des de les realitats locals, perifèriques i rurals. Des d’aquesta perspectiva, RuraliTal vol situar el món rural i les perifèries al centre del debat públic, no com a espais subordinats, sinó com a laboratoris d’innovació social, política i cultural.

El think tank es concep com una plataforma no partidista, oberta i plural, que aposta per la democràcia deliberativa, el treball en comissions i la participació activa de la ciutadania. La seva metodologia combina la recerca acadèmica amb el coneixement pràctic del territori, i promou espais de debat, formació i producció de propostes concretes. RuraliTal neix amb la voluntat d’incidir tant en l’agenda política com en l’ètica pública i en la qualitat democràtica, especialment en un moment històric marcat per la polarització, l’extremisme i la dificultat creixent per al diàleg i la construcció de consensos socials.

Un dels pilars del projecte és la defensa integral dels drets humans, entesos en un sentit ampli i actualitzat als reptes del segle XXI. En aquest sentit, Rural i Tal treballa de manera específica en els drets de les persones amb discapacitat, les persones LGTBIQ+, el feminisme i els drets de les persones grans, així com en àmbits emergents com la seguretat digital, la salut digital i la neuroètica. Aquestes línies de treball es desenvolupen des d’una mirada interseccional i interdisciplinària, que combina aportacions de les ciències socials, les humanitats, el dret, la filosofia, la tecnologia i el coneixement del territori. A més, el projecte es posiciona clarament dins l’espai europeu, compromès amb els valors democràtics, els tractats de la Unió Europea, el Consell d'Europa, Nacions Unides i la promoció de la justícia social i climàtica. RuraliTal vol actuar com a pont entre el món local i els debats europeus, locals, autonòmics, insulars i internacionals, contribuint a traduir els grans marcs normatius i polítics en propostes concretes adaptades a la realitat balear.

La manera de treballar del think tank es basa en la creació de comissions temàtiques i grups de treball oberts, formats tant per membres de l’organització com per persones i entitats col·laboradores. Aquestes comissions tenen com a objectiu analitzar problemàtiques concretes, elaborar informes, propostes i recomanacions, i impulsar projectes pilot que puguin tenir un impacte real al territori. En aquest sentit, RuraliTal vol col·laborar no només amb entitats socials i culturals, sinó també amb entitats econòmiques, empreses i el sector públic, amb la voluntat de generar aliances estables que permetin transformar idees en polítiques públiques, programes i iniciatives concretes. La direcció de RuraliTal està formada per un equip plural que reflecteix aquesta combinació de mirades i experiències. Víctor Escalas forma part del nucli organitzatiu com a «tresorer», aportant una sòlida experiència en gestió econòmica dins l’àmbit social. És Tècnic Superior en Administració i Finances i des de fa quatre anys és cap de departament administratiu i comptable a l’associació de discapacitats ASANIDESO Estel Nou, a Sóller, a més de tresorer del Club d’Esports Adaptats de Sóller. La seva incorporació reforça l’àrea financera del projecte i aporta una mirada directa i compromesa amb la diversitat funcional i les necessitats específiques del territori, clau per garantir una gestió responsable, transparent i orientada a l’impacte social.

Gabriel Mateu Janer, Coordinador Adjunt doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears (2023), completa l’equip directiu i aporta una dimensió acadèmica i territorial fonamental. Forma part del grup d’investigació «Educació i geografia de la percepció» i ha participat en diversos projectes vinculats a la didàctica de la geografia, amb múltiples publicacions acadèmiques. Actualment combina la docència a secundària amb la universitària als graus de Geografia i Turisme. Tot i estar especialitzat en l’evolució històrica dels paisatges de regadiu a les Illes Balears, ha ampliat la seva recerca cap a l’ensenyament de la geografia entre joves, com mostra la seva darrera obra coautorada Per què serveixen els mapes?. El seu coneixement del medi i del territori balear contribueix a arrelament del projecte i a la seva capacitat de generar propostes adaptades a la realitat rural i insular.

Una de les tres persones coordinadores és Alba María García Cazorla, responsable de la Coordinació Comunitaria y Organització: d’Activitats, Esdeveniments i Cures, una àrea que equival a una secretaria d’activitats i benestar però amb major autonomia. Aquesta coordinació planifica i implementa activitats, vetlla pel bon clima intern, acompanya les persones voluntàries i garanteix els espais de cura col·lectiva, així com la coherència de la producció de coneixement juntament amb la resta de coordinacions. Alba és antropòloga social i cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzada en antropologia física i evolutiva i en criminologia i victimologia. Actualment forma part del programa de doctorat en Antropologia Social i Cultural de la UAB i col·labora amb diversos grups de recerca. La seva tesi doctoral se centra en les repercussions de la Guerra Civil i el franquisme al Marroc sota influència espanyola i les violències exercides entre 1912 i 1956. A més, és activista pels drets humans i LGTBIQ+, feminista interseccional i transinclusiva, i treballa activament per la visibilització de les persones bi i pansexuals. La seva mirada aporta al projecte una forta dimensió de drets humans, memòria històrica i cures col·lectives.

A la Coordinació General hi participa Justí Soriano Caldentey (Manacor, 1993), graduat en Relacions Internacionals per la UOC i actualment finalitzant el grau d’Humanitats a la mateixa universitat. Ha cursat un postgrau en Neurocomunicació i Oratòria, un màster en Filosofies per als Reptes Contemporanis i actualment cursa el màster en Filosofies de la Cura, a més d’estar en formació en mediació. En l’àmbit universitari, ha estat membre del Consell d’Estudiants (CdE) i del Consell Universitari (CU) de la UOC, i actualment és membre de la Comissió d’Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en relacions institucionals, exportaveu d’Equipo Europa, exdelegat de Talento para el Futuro a les Illes Balears i exresponsable en l’àmbit juvenil de Creu Roja (Manacor i Balears). Actualment és investigador a Nacions Unides. Té doble nacionalitat i una trajectòria internacional que reforça la dimensió europea i global del projecte, així com la seva capacitat de teixir aliances institucionals i internacionals.

Amb aquesta base, RuraliTal posa en marxa les primeres comissions de treball i anuncia com a primer gran projecte Talent Balear, dedicat a impulsar i donar visibilitat al talent rural i perifèric. Aquest projecte vol servir com a exemple del tipus d’iniciatives que el think tank pretén desenvolupar: propostes arrelades al territori, amb vocació transformadora i amb capacitat d’incidir tant en l’àmbit social com en l’econòmic i institucional. RuraliTal neix amb vocació de créixer, d’obrir-se a noves incorporacions a la junta, a l’assemblea i als grups de treball, i de construir aliances estables amb entitats socials, econòmiques, empreses i el sector públic. L’objectiu final és contribuir, des del món rural i perifèric, a reforçar la democràcia, els drets humans i la justícia social, i a demostrar que també des de les Illes Balears es poden generar idees, propostes i projectes amb impacte real i projecció europea més enllà del turisme de masses. Este proyecto se presentará en los próximos meses en Manacor, Inca, Palma, Menorca e Ibiza.