CCOO de les Illes Balears fa la valoració de l'any 2025

LA CLASSE TREBALLADORA A LES ILLES NO PERCEP MILLORES EN LES SEVES CONDICIONS DE VIDA

El 2025, que estem a punt de deixar, ha estat un any on no s’han donat respostes substancials als problemes que pateix la classe treballadora de les Illes Balears i s'albira un 2026 en el que persistirà la precarietat a amples sectors socials.

El mercat laboral de les Balears el 2025 continua mostrant, almenys sobre el paper, una evolució positiva. Els principals indicadors —ocupació, afiliació i reducció de l'atur— consoliden una tendència que es repeteix els últims anys i que situa la comunitat entre les que presenten millors dades del conjunt de l'Estat.

No obstant això, aquesta aparent fortalesa del mercat de treball contrasta de manera cada cop més evident amb la percepció majoritària de la ciutadania. Per a una part creixent de la població treballadora, tenir feina ja no és sinònim de benestar ni de seguretat vital. L'accés a l'habitatge ha esdevingut un obstacle estructural, els preus de béns bàsics tensionen els salaris i el poder adquisitiu real s'erosiona, fins i tot entre els que mantenen una ocupació estable.

Tot això passa, a més, en un context en què no es perceben polítiques públiques ambicioses i coherents orientades a corregir aquestes disfuncions, cosa que agreuja la sensació de desconnexió entre les bones dades macroeconòmiques i la realitat quotidiana dels que sostenen l'economia balear amb la seva feina.

Aquest 2025 l’atur registrat s’ha reduït en mitjana, de gener a novembre, en un 5,45%,  la contractació indefinida continua estant en rècords amb un 69,54 % de la contractació total i el volum d’afiliacions a la Seguretat Social també està en un creixement mensual mig de 14.000 persones afiliades més.

Però hem de tenir en compte que aquest creixement és desigual i està fortament impactat per l’estacionalitat de la nostra economia: el 57% dels contractes indefinits que s’han signat, més de la meitat, són fixos discontinus. A més, el pic de contractació, com cada any, s’ha produït el mes de maig per fer front a la temporada turística, període en el que la contractació de fixos discontinus ha suposat un 69,69% del total de contractes indefinits. Aquestes dades continuen indicant que una de les xacres del nostre model productiu és l’estacionalitat i que la reforma laboral continua essent el motor de la millora del mercat de treball de les Illes Balears.

Per altra banda, durant tots aquests mesos hem estat parlant de diversificació i sostenibilitat econòmica, però la veritat és que no s’han fet les passes necessàries per iniciar l’anhelada transició. El 80% de les persones ocupades a la nostra comunitat autònoma treballen al sector serveis i íntimament relacionades amb el turisme. Això fa que tinguem una economia poc resilient i fràgil.

Per tant, les dades de desocupació, afiliacions a la Seguretat Social i de contractació ens poden conduir a unes conclusions equivocades. Les grans xifres presenten un panorama positiu, però les condicions de vida de la classe treballadores van empitjorant. Per això cal parlar dels salaris i del gran desajustament que existeix amb el nivell de vida a la nostra terra. Segons l’estudi del Salari de Referència fet per CCOO, a les Illes Balears per tenir una vida digna i autònoma es necessiten 2.260 €/mes a 14 pagues, xifra que ha patit un creixement d’entorn de 300 €/mes respecte de l’any passat.  Aquest valor està encara molt lluny del salari assalariat mitjà que, segons dades de l’agència tributària del 2024, és de 1.732,43 €/mes a 14 pagues. Molt lluny de la xifra necessària.

Per això, la pobresa i la carestia de la vida s'han convertit en una realitat creixent a Illes Balears i augmenta, en el darrer any, entre aquelles persones que tenen feina. Els salaris insuficients i l'encariment de béns bàsics posen en risc la dignitat de milers de famílies. A CCOO sabem que aquesta situació exigeix polítiques públiques fermes i redistributives. Garantir ocupació de qualitat i protecció social és imprescindible per a combatre la desigualtat i assegurar la justícia social.

La mobilitat és un altre factor que lastra els pressupostos familiars. En aquest sentit, l’any que estem a punt d’acabar, hem de fer valdre l’anunci del Govern realitzat a la Mesa de Diàleg Social del Sector Ferroviari de Mallorca sobre la intenció d'ampliar la xarxa ferroviària amb diversos projectes a les mancomunitats de Migjorn i Nord així com al Parc Bit i l’Hospital de Son Espases, insistint en el fet que l'ampliació de les infraestructures, ha d'anar i al mateix ritme i de forma proporcional, a l'augment del personal necessari que requereixi aquesta ampliació.

Pel que fa al transport regular de viatgers per carretera TIB, es fa del tot necessari anar substituint les unitats més antigues per unitats de motorització híbrida o elèctrica 100%. Cal adaptar el servei de la xarxa TIB a la demanda real i tenir en compte l’increment d’usuaris d’aquest servei en els darrers anys, ja que aquesta demanda, s’ha incrementat per damunt de les previsions inicials.

Amb tot això es fa necessari que el transport públic sigui gratuït per tal de fomentar el seu ús, una descarbonització progressiva i una menor despesa familiar.

Tampoc s’han fet els deures pel que fa a formació de les persones treballadores. Continuem en xifres de vergonya en abandonament escolar i això ve afavorit per l’oferta laboral de les illes que no només no requereix la formació sinó que tampoc la valora amb millores laborals o salarials. Així no és d’estranyar que no siguem capaços de retenir el talent.

Igualment, aquest 2026 haurà de ser clau per començar a desenvolupar el pla d’ocupació i fixar les bases del que hauria de ser l’estratègia de desenvolupament de la formació professional a la nostra comunitat autònoma.

A més a més, l'habitatge continua essent el factor més gran d'empobriment de la classe treballadora de les nostres Illes. Les polítiques del govern balear són insuficients i no ataquen l'arrel del problema, acabar amb l'especulació i garantir un habitatge digne per a tothom.

Les dificultats d'accés i els elevats preus requereixen respostes urgents. CCOO aposta per al 2026 per un diàleg social ampli que situï l'habitatge en el centre de les polítiques públiques amb propostes concretes que limitin preus, generin fons per a un parc públic d'habitatge i lluitin contra l'especulació. Busquem solucions sostenibles que assegurin la igualtat i la cohesió social.

Per altra banda, la nostra comunitat continua immersa en un repte demogràfic que té un impacte directe en els serveis públics, el territori i la cohesió social. És la conseqüència immediata d'un model econòmic que requereix de mà d'obra intensiva que actua com un efecte de crida. El creixement poblacional i l'arribada de persones immigrades exigeixen polítiques inclusives i sostenibles. Des del sindicalisme, defensem que la convivència i la cohesió social exigeixen reforçar sanitat, educació i habitatge. Garantir drets i recursos per a totes les persones és la base d'un model just i equilibrat. No podem obviar que part del nostre creixement econòmic és causat per l’arribada de persones de fora de les Illes i que és imprescindible que estiguin integrades en el nostre sistema productiu i la nostra societat.

Per CCOO, la negociació col·lectiva és un instrument clau per a la justícia social, en un territori amb forta pressió sobre l'habitatge, desigualtats salarials i dependència del turisme. La negociació col·lectiva és una eina imprescindible per a reequilibrar poder entre empreses i treballadors, garantir condicions dignes en sectors precaritzats i redistribuir la riquesa que generen les persones treballadores per a connectar ocupació amb qualitat de vida.

Per acabar, des del sindicat, pel que fa al diàleg social, ens hem centrat a treballar la part propositiva del “Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears”. Un cop acabada la fase de diagnosi, que quedà reflectida en el document “Bases per la transició” , des del sindicat hem presentat un total de 52 propostes que hem reunit en vuit àrees temàtiques: la demanda,  l’oferta i les infraestructures turístiques, la sostenibilitat ambiental i la social,  el transport i la transformació de l'actual model laboral.

Si bé, des de CCOO vàrem fer una lectura crítica a la fase de diagnosi -tant en l'àmbit metodològic com pel que significava prendre mesures de calat en temes que haurien d’haver estat debatuts al marc del diàleg social- a hores d’ara, i un cop que el debat s’ha traslladat a la Mesa de Diàleg Social- continuem insistint en el fet que el Govern de les Illes Balears continua sense tenir una full de ruta que integri i prioritzi les propostes pel canvi de model que necessitem

Malgrat tot, CCOO no renunciarà als espais de diàleg i concertació social i aportarà, des d'un punt de vista crític i exigent, tant a nivell de procediments com d’acció de govern, allò que necessiten les Illes per ser un lloc on el treball digne, la cohesió i justícia social siguin una realitat.