Inca entrega els premis literaris Pare Colom 2024. Marta Julià Satorra, Carles Sala i Vila i Eduard Sanahuja Yll han estat guardonats en les categories de narrativa, teatre i poesia, respectivament. Un total de 203 originals s’han presentat a aquesta edició del certamen en llengua catalana, que s’ha convertit ja en un referent dins el panorama nacional. El claustre de Sant Domingo ha estat escenari, un any més, del lliurament dels premis literaris Pare Colom, promoguts per l’Ajuntament d’Inca. Així, el premi de narrativa s’ha entregat a Marta Julià Satorra per la seva obra «Alguna cosa més enllà». En l’apartat de teatre, ha resultat guardonat Carles Sala i Vila amb la seva proposta «La cabana». D’altra banda, s’ha premiat també el recull «Mal menor» d’Eduard Sanahuja Yll. Així mateix, s’ha seleccionat «Aquest llegat» d’Aina Riera, com a obra finalista en poesia a fi de reconèixer també la seva vàlua.

«Els Premis Literaris Pare Colom arriben enguany a la 22a edició i novament reivindicam l’orgull de veure que aquest certamen àmpliament consolidat, compta any rere any amb una enorme participació. I és que novament, més de 200 obres inèdites han estat presentades en les diferents modalitats. Una xifra que dona bona mostra de l’impacte d’aquests guardons», assenyala el batle d’Inca, Virgilio Moreno.

En aquest sentit, la regidora de Cultura, Alice Weber destaca que «mantenim intacte el nostre compromís amb aquests premis que suposen una cita ineludible dins el calendari de certàmens literaris en llengua catalana. I continuarem treballant de valent per oferir als inquers i inqueres una cultura transversal com a impuls i motor per a la ciutat».

D’aquesta manera, durant el seu discurs Weber ha llegit fragments adaptats del pregó de Lucia Pietrelli de la Fira del Llibre de Palma, amb la finalitat d’enaltir la importància de la literatura en la vida. Així doncs, enguany, s’han presentat un total de 203 originals. En concret han participat dels premis literaris Pare Colom 2024: 66 obres de narrativa, 95 de poesia i 42 de teatre. Les edicions de les obres guanyadores es presentaran, com és habitual, durant la tardor coincidint amb les Fires d’Inca.

Les bases de la convocatòria d’aquests premis estableixen un premi de 3.000 euros en la categoria de narrativa i un premi de 1.200 euros en les categories de poesia i teatre. A més a més, les 3 obres premiades són també editades per Lleonard Muntaner Editors i després es presenten a Mallorca i Barcelona. Aquests guardons, impulsats per l'Ajuntament d'inca en col·laboració amb Lleonard Muntaner Editors, tenen per objecte contribuir a donar un impuls a la literatura catalana, a l’hora que s’enalteix la figura de l'il·lustre poeta i lingüista Pare Colom. L’acte de lliurament dels Premis Para Colom 2024 ha comptat també amb l’actuació musical de Joana Gomila i Laia Vallès.

PREMIS LITERARIS PARE COLOM 2024. NARRATIVA: Alguna cosa més enllà, de Marta Julià Satorra. «Alguna cosa més enllà» és un recull de contes que explora la intimitat de la dona en diferents moments vitals, des de la infància fins a la vellesa. Fragments de vida que transiten en la necessitat d’encaix en una mateixa i en el món. Marta Julià Satorra (Sant Fruitós de Bages, 1984) ha publicat la novel·la infantil «L’illa dels records» (2018) a Andana Editorial. Després d’anys de voltar món, actualment viu en un petit poble del centre de Catalunya i és professora de llengua catalana i literatura.

TEATRE: La cabana, de Carles Sala i Vila.. «La cabana» narra la història d’una dona més aviat rude i un jove especialment immadur que, un vespre d’intensa pluja, arriben per motius d’entrada inexplicables a la remota cabana on viu en Salvador, El Sibarita de la Pluja, un vell entranyable tocat per un misticisme singular i, probablement, també per un punt de bogeria.

A conseqüència de les condicions meteorològiques i de la geografia de l’indret, els tres personatges queden aïllats i han de conviure onze dies en aquell petit univers que ha creat en Salvador: una roca encimbellada on medita, una esplanada amb un gos enterrat a qui parla, una passera submergida que potser el riu s’ha endut i una cabana amb infinitat de cites d’autors il·lustres gravades a les bigues del sostre.

Amb el pas dels dies, apareixeran tensions, es teixiran complicitats, es descobriran secrets del tot inesperats i, sobretot, es faran reflexions sobre la joventut i la vellesa, la inadaptació, la fugida, la solitud, el límit de la bogeria, la convivència amb la natura, la saviesa, la creativitat, el pas del temps, la mort... I la recerca contínua en un món en canvi constant.

Carles Sala i Vila és mestre de formació, tot i que des de l’any 2008 es dedica professionalment a la creació literària i a fer xerrades escolars com a autor. També es membre de diversos jurats literaris. Ha publicat una quarantena de llibres (alguns adaptats al teatre), entre els quals Soc com soc (Barcanova), Bona nit, Júlia (La Galera), Maria Llufa (Cruïlla), 50 oficis esbojarrats (Cruïlla), Em pica el nas de la veïna (Takatuka), Cornèlius i el rebost d’impossibles (La Galera) o El tren de les parades sense nom (La Galera). Ha guanyat diversos premis, com el Josep Maria Folch i Torres (2009 i 2022), el Barcanova (2007 i 2009), el Vaixell de Vapor (2009 i 2023), el Guillem Cifre de Colonya (2008), o el Golden Pear d’Eslovènia (2020).

POESIA: Mal menor, d’Eduard Sanahuja Yll. «Mal menor» és la poetització de l’experiència d’un nen de cinc anys que pateix una greu malaltia que l’obliga a abandonar l’escola durant un curs acadèmic. La mirada del nen i del poeta adult es confonen en un llenguatge poètic directe, que cerca en la imatge la via de comunicació amb el lector. El personatge travessa un itinerari vital que va des del moment en què contreu la malaltia, l’isolament i el patiment dels primers dies, fins al guariment, la convalescència en un paratge hivernal nevat i el retorn a casa. El llibre, en suma, és un homenatge a la memòria, a la mirada primigènia de la infantesa i a les mestres que ens van ensenyar l’abecedari del cor. I sobretot, un homenatge a la mateixa poesia.

Eduard Sanahuja Yll (Barcelona, 1953) ha estat professor titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és professor honorífic. En poesia, ha publicat, El gos del Galiot (Edicions del Mall, 1981); Mirador (Edicions del Mall, 1983); Doble joc (Columna Edicions, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiA Edicions, 2015); Teories del no (Edicions del 1984, 2016); Monòlits. Frases fetes per commemorar desfetes (AdiA edicions, 2019); Poemes de Calvus (La Garúa-Tanit, 2020); Magnicidi (AdiA Edicions, 2022); i l’antologia El temps dorm sol (Pagès editors, 2024).

Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD ediciones, 2001); a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013); a Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018 (Edicions Proa, 2018); i a La hora indefensa (Escarabajo Editorial, Bogotá, 2021). Com a traductor, ha traduït al català una part de l'obra poètica de Blaise Cendrars, Prosa del Transsiberià (1992), Capsa d'escats (2008), del poeta aragonès Javier Carnicer (en col·laboració amb Paco Cantero), i 51 poemes de Catul (AdiA edicions, 2024).En l'àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l'Aula de Poesia de Barcelona.

OBRA FINALISTA en POESIA: Aquest llegat, d’Aina Riera. «Aquest llegat» parla de l’esperança activa i del crui que s'obre perquè la vida– i també l'escriptura– es desclogui, aparegui, es deixi sentir. Perquè en temps de barbàrie i de IA, pugui fins i tot escriure poesia. L'any 1955, Theodor Adorno declarava que escriure poesia després d'Auschwitz era un acte de barbàrie. Per la mateixa època, un altre filòsof, Günther Anders, parlava de l'obsolescència de l'home i de la seva "desconnexió emocional", ja que havia estat capaç de desenvolupar una tecnologia, la nuclear, que amenaçava la seva pròpia existència. Durant un temps, Anders va cartejar-se amb Claude Eatherly, un pilot estatunidenc que participà en la missió del bombardeig d'Hiroshima. L'aviador contestava des del psiquiàtric on estava ingressat. El varen declarar boig arran del trauma emocional que patia per la seva participació en el llançament de la bomba atòmica.

Des de llavors, la carrera armamentística nuclear no ha parat de créixer i països com els Estats Units, la Xina, Corea del Nord o Rússia continuen investigant per crear míssils de més abast i més potència destructiva, entre ells, el Hwasong-15. En els últims anys, una altra tecnologia, la IA, ha sacsejat també els límits del coneixement humà. Quin espai queda per a la poesia després de la barbàrie i de la substitució intel·lectual?

L'"hi ha" de Merleau-Ponty– il y a, en francès–és la presència primordial del món, que l'home experimenta de manera holística. L'hi ha és la vida que era, la que és, però també la vida que ve. Com la vida que espera la mare que vol engendrar i que parla al final del llibre. Quin lloc podrà oferir-li a “l’hi ha”, a la vida que ve, en un món de futur tan fràgil i incert?.

Aina Riera és llicenciada en Comunicació Audiovisual. El 2013 dirigeix el documental “Som Elles” sobre les dones poetes a Mallorca. Publica amb Maria Antònia Massanet l'antologia “Amb accent a la neutra” (Lleonard Muntaner, 2014). El seu relat “La carn vol carn” surt publicat a l'antologia de relats fantàstics “Extraordinàries” (Editorial Males Herbes, 2020). L'any 2021 guanya el Premi Pollença de narrativa amb el recull de relats “Ran de bàratre” (Cossetània Edicions) i el premi Maria Oleart de l'Ajuntament d'Alella pel poemari “A la taigà” (Editorial Fonoll). Ha participat en el programa de Veus Paral·leles l’any 2013 i a l’edició del Festival de Poesia de la Mediterrània de l’any 2022. Ha estat antologada a diversos reculls de poesia, entre ells, l’antologia de poesia feminista “Flamarades Sortiran” (Godall Edicions, 2023).