L’ampliació del parc natural de Llevant és per ara un “paper park”

Avui fa un any que es va aprovar la multiplicació per 10 del seu àmbit, però els efectes no s’aprecien

El terme anglès “paper parks” es refereix a àrees protegides que existeixen només en paper o en documents legals, però que manquen d’una gestió efectiva o de mesures reals per conservar la biodiversitat o els recursos naturals que se suposa que protegeixen. Aquests parcs poden tenir designacions formals de protecció, però manquen de recursos, personal, infraestructura o voluntat política per implementar i fer complir les regulacions de conservació. En resum, són àrees que en teoria estan protegides, però en la pràctica no reben l’atenció necessària per preservar el seu valor ecològic.

El 21 de febrer de 2023 es publicà al BOIB el Decret 8/2023 de 20 de febrer pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de Llevant i s’amplien els límits del Parc Natural de la Península de Llevant.

El Parc Natural de la Península de Llevant s’aprovà el 9 de novembre de 2001, protegint 21.507 hectàrees (16.232 terrestres i 5.275 marines). Però, poc després de començar a funcionar, el 2003 el Partit Popular va dur a terme un retall que reduí la superficie protegida a només 1.658 hectàrees.

La reclamació de recuperació de l’àmbit protegit, plantejada insistentment tant pel GOB com per l’Ajuntament d’Artà, fou recollida pel Govern la passada legislatura, i així avui fa un any s’aprovava l’ampliació del parc natural fins a les 17.112 hectàrees, de les que unes 11.000 són terrestres i la resta marines.

Un any després d’aquella fita, feim un ràpid repàs als efectes palpables que l’ampliació ha suposat sobre la gestió de l’espai protegit:

• L’equip gestor del parc natural no s’ha incrementat. La superfície de l’espai protegit s’ha multiplicat per 10, però el personal del parc és el mateix. Si ja era insuficient per atendre adequadament les necessitats de gestió de l’anterior àmbit protegit, ara la mancança és molt més greu. Aquest dèficit afecta a totes les àrees de gestió del parc, però especialment a les que tenen a veure amb la informació, vigilància i gestió de l’ús públic per evitar l’incompliment de la normativa de conservació.

• No existeix senyalització del nou àmbit ampliat. A les zones ampliades i que són de màxima afluència pública (platges de Sa Canova, Cala Mesquida, Cala Agulla, litoral i finca pública de Son Real, etc) no trobam cartelleria que informi als visitants que la zona forma part del parc natural i que hi ha per tant unes regulacions bàsiques. A les zones que ja eren parc, com el centre de visitants de s’Alqueria, la senyalització existent mostra encara l’àmbit del parc abans de l’ampliació.

• Les zones de màxima sensibilitat i més ús públic incontrolat no han estat delimitades ni s’ha col·locat senyalització que indiqui la prohibició d’accedir-hi. Així, a les zones d’exclusió de Sa Canova-Na Borges (que delimita el sistema dunar i el torrent) s’aprecia un trànsit intens de persones, cans, bicicletes i fins i tot cavalls, que està degradant els hàbitats amb l’ampliació o generació de nous camins, acumulació de fems, molèsties a la fauna i destrucció dunar. Igualment succeeix a la zona d’exclusió del torrent de Son Real i les dunes annexes.

• Obviament, si partim d’aquestes mancances bàsiques, és evident que tampoc s’ha avançat en absolut en les mesures de restauració ambiental i de recuperació i conservació d’hàbitats i espècies dins l’àmbit ampliat.

• La junta rectora (organisme consultiu amb participació de representants de la societat) segueix sense reunir-se. La darrera reunió es va celebrar el 27 de juny de 2018. No es va convocar aquest organisme ni per informar del procediment d’ampliació, ni per rebre els seus suggeriments, ni s’ha reunit tampoc després de l’ampliació. Les juntes rectores s’han de reunir anualment, ja que entre les seves atribucions es troba emetre informe sobre els plans i memòries anuals. Ja van més de 5 anys sense reunions…

A la zona d’exclusió del torrent de na Borges, on està prohibit l’accés no autoritzat, s’observa un trànsit intens de persones, cans i fins i tot cavalls, generant un impacte greu.

Davant aquesta situació, reclamam a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que, tot i que el terme “medi natural” vagi a la coa del seu nom, no desatengui les necessitats del Parc Natural de la Península de Llevant, i que activi per tant tots els mecanismes i recursos necessaris per impulsar la gestió conservacionista del parc natural i poder desenvolupar adequadament al nou àmbit ampliat les corresponents mesures d’informació pública, vigilància, gestió de visitants, manteniment, conservació i restauració d’hàbitats, seguiment científic de la biodiversitat, educació ambiental, promoció socioeconòmica i participació pública.