EAPN-ILLES BALEARS SUSPÈN LA SEVA PARTICIPACIÓ EN EL PACTE PER LA SOSTENIBILITAT

L’assemblea d’EAPN-Illes Balears va decidir ahir per unanimitat suspendre la seva participació en el Pacte per la Sostenibilitat, un espai que teòricament havia de ser una oportunitat per debatre sobre un futur econòmic, ambiental i social just i sostenible per a la nostra comunitat i consensuar les polítiques i mesures que s’havien de desenvolupar per assolir-lo.

Després de diverses reunions de feina, EAPN ha comprovat que ni la metodologia ni les dinàmiques del Pacte són les pròpies d’un procés vertaderament participatiu. L’absència de rigor a l’hora de convocar les reunions (algunes han arribat a modificar la seva data fins en quatre ocasions), la inexplicable decisió de no recollir en acta el que s’hi debatia, la manca de transparència en els criteris d’avaluació de les propostes, i, sobretot, la sensació que el Pacte només aspira a validar polítiques i accions ja decidides, han fet que l’assemblea de la Xarxa adopti unànimement aquesta decisió.

Cal recordar que en un primer moment, EAPN-Illes Balears no va ser convocada a participar en les meses de treball, com tampoc es va convidar a cap entitat del Tercer Sector Social. Per combatre la contradicció que suposava treballar un pacte per la sostenibilitat sense comptar amb les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats i xarxes que les acompanyen, EAPN va sol·licitar amb insistència la seva inclusió en les meses. Mentre es resolia la petició, la Xarxa participava en la mesa de sostenibilitat social a través del Fòrum de la Societat Civil, del que n’és membre i amb el que pràcticament des de l’inici compartia la preocupació tant pel funcionament i metodologia del Pacte com del seu rerefons, orientat exclusivament al turisme (fins al punt que es defensava que el més important era “el gaudi dels turistes i garantir la seva satisfacció”).

Tot i aquesta decisió, des d’EAPN seguirem reivindicant la governança, entesa no només com la col·laboració de les administracions i la societat civil, sinó com la cocreació i corresponsabilitat en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques. Per tant, la decisió presa no s’ha d’interpretar com un abandonament definitiu, sinó com una crida a repensar la manera de fomentar la participació de la societat civil en general i del tercer sector social en particular.