![](images/public/separacio_horizontal.jpg)
AGENCIA MANACORNOTICIAS 28/05/2024 - 13:15:00 | ![]() ![]() |
![](upload/fotos/ASASTRE.jpg)
![]() | Jaume Sastre i Font va néixer a Sant Joan, el 16 de maig de 1959 és un professor mallorquí de llengua i literatura catalanes. Es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona el 1983. |
L'activista Jaume Sastre, ofereix la conferència: "Espanya ens fa la guerra" al Dilluns de l'Obra. L'acte tindrà lloc el 3 de juny a les 20 hores al teatre La Fornal. L'escriptor, articulista, activista i professor jubilat, Jaume Sastre, oferirà una conferència el pròxim dilluns, 3 de juny, sota el títol: "Espanya ens fa la guerra. L'agressió colonial espanyola contra la nació catalana sencera analitzat des de l'art de la guerra". L'acte inclòs dintre de la secció el Dilluns de l'Obra, tindrà lloc a les 20 hores al Teatre La Fornal de Manacor
Segons ha explicat Sastre: "La idea bàsica entorn de la qual gira la conferència és que el colonialisme espanyol ens fa la guerra i que existeixen diferents tipus de guerra. A Vic vaig parlar de fins a 51 tipus de guerra (econòmica, demogràfica, declarada, encoberta, híbrida, de dossiers, de rumors, de la piscina, mediàtica, empresarial, psicològica, sindical...) A Manacor, me centraré a parlar de la diferència entre una guerra civil i una guerra colonial i com el colonitzador sempre acaba derrotant el colonitzat si aconsegueix reconvertir una guerra colonial en una guerra civil entre els colonitzats".
Jaume Sastre vol analitzar la piràmide social espanyola, "la piràmide socials dels colonitzadors forasters a Mallorca començant pel comandant general, continuant amb les grans empreses madrilenyes de l'IBEX-35 i acabant amb els narcotraficants de Son Banya", comenta. També analitzarà la piràmide social dels indígenes mallorquins: "parlarem dels botifarres del Círculo Mallorquín, del Marquès de Vivot, dels grans hotelers, de l'extermini per part del Banc d'Espanya de la caixa d'estalvis Sa Nostra, de l'assassinat d'Unió Mallorquina i la persecució contra significats polítics i empresaris mallorquins, de la persecució contra la llengua catalana, i tot això, contextualitzat amb la massificació, la pèrdua de la qualitat de vida, l'espoli fiscal, el saqueig dels recursos naturals de Balears, l'empobriment de la classe mitjana, el tsunami de població que ens ha arribat procedent de tots els continents, la diferència entre un colonitzador i un immigrant, la compra massiva de terres per part dels estrangers, etc., i, naturalment, de la necessitat imperativa i inajornable per estrictes raons de supervivència de declarar la independència de les Illes Balears i de la nació catalana sencera, de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar", explica Sastre.
Jaume Sastre i Font va néixer a Sant Joan, el 16 de maig de 1959 és un professor mallorquí de llengua i literatura catalanes. Es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona el 1983. Publicà els reculls de poemes Insecticida (1977) i Simulacre (1980) i formà part del Taller Llunàtic del 1977 al 1988 amb el qual feu accions per reivindicar la independència dels Països Catalans. Entre aquestes accions destaquen la lluita contra la piscina il·legal que Pedro J. Ramírez construí a la Costa dels Pins, que acabà, el 2013, amb la sentència del Tribunal Suprem segons la qual la piscina era de domini públic. El 2006 fou condemnat a pagar 200 euros per coaccions a Pedro J. Ramírez en el marc del litigi per la piscina. La sentència es ratificà el 2008. El 2009, també fou condemnat a pagar 9.240 € per calumniar el jutge José Castro. Fou durant molts anys col·laborador de S'Arenal de Mallorca. Rebé l'encàrrec de l'expresident de les Illes Balears Gabriel Cañellas d'escriure les seves memòries, que foren presentades oficialment el 2003 i es convertiren en el llibre en català més venut de l'any.
Va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, nascuda el 2013. El 8 de maig de 2014, inicià una vaga de fam en defensa d'una educació digna en català i contra la posició de no negociar del Govern de les Illes Balears en relació amb el conflicte educatiu. La vaga despertà la solidaritat de companys de feina, i d'autoritats, sobretot arran de la publicació d'un article d'opinió de Román Piña Valls a El Mundo en què digué que celebraria la seva mort. El 16 de juny de 2014, el 41è dia de la vaga de fam, va aturar la seva acció sense haver aconseguit l'objectiu principal: que José Ramón Bauzá dialogués amb la comunitat educativa, però afirmant que havia rebut moltes mostres de suport. L'octubre del 2021, fou elegit representant de les Illes Balears a l'Assemblea de Representants del Consell per la República.
![](images/public/separacio_horizontal.jpg)
![](images/public/lo_mas.jpg)
- Proposta per les Illes presenta 53 Propostes de Resolució al Consell de Mallorca
- El Consell de Mallorca da el pistoletazo de salida a la Volta Mallorca 2024
- El Consell de Mallorca concede ayudas por 580.000 euros a los municipios de la isla para mejorar sus servicios turísticos
- Alquiler exprés: el 17% de las viviendas alquiladas en el segundo trimestre no estuvo ni 24 horas en el mercado
- El doctor y regidor de Manacor Bernardí Bou Barbosa (5 de agosto de 1955 en Andratx) será el nuevo Defensor de los Usuarios del Sistema Sanitario Público de las Baleares
- CAEB: La tasa de paro aumenta un 14,5% interanual en Baleares durante el segundo trimestre de 2024, según la EPA, una evolución “preocupante”
- Jueves 1 de agosto comienzan las Fiestas de Son Macià (Manacor): Muestra de Reborns de Xisca Matea; Pregonera Catalina Pascual; Actuación Banda de Música; Degustación coques
- Una semana entera de Fiestas de Sant Jaume patrón de Manacor han dado para mucho miles de personas han seguido multitudinarios actos que consolidan la recuperada cita
- Guillem Martorell, nombrado secretario técnico del Departamento de Turismo del Consell de Mallorca, sustituye en el cargo a Margarita Alfonsa Sendín Rebassa
- Inca inicia els tràmits per concedir la medalla de la ciutat a Gabriel Pieras Salom, aprovat incoar expedient per a la concessió de la medalla de la ciutat